El Nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 23 (2012) , p. 19-63 (Sessió inaugural) 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.

En aquestes pàgines presentem una aproximació al complex procés que va conduir a la formació, a Barcelona, del Centre Nacionalista Republicà i, després, de la Unió Federal Nacionalista Republicana. La UFNR era la continuadora del CNR, nascut el 1904 arran d'una escissió que es produí a l'interior de la Lliga Regionalista. Els escindits de la Lliga es postularan com els capdavanters d'un catalanisme que es presenta més clarament nacionalista, obert i progressista que el regionalista. D'un catalanisme que té com una de les seves fites màximes treballar per la consecució de la República. Aquestes són les línies mestres del projecte polític nacionalista republicà que s'inicia el 1904, i que el 1910 experimentarà un important salt qualitatiu arran de la fundació de la UFNR, considerat el primer partit polític catalanista, progressista i republicà en la història política catalana. L'article vol resseguir la trajectòria del nacionalisme republicà entre els anys 1904 i 1910, tot inserint-la en el marc polític general català i espanyol i, en especial, en dos dels episodis centrals de la Catalunya de començaments del segle xx: Solidaritat Catalana i la Setmana Tràgica, que tindran una incidència directa en la gestació, el desenvolupament i la consolidació del projecte polític nacionalista republicà.

Una Visió de la Guerra de Successió des de l'exili: el Teatro de desdichas (Milà, 1716) / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 18 (2007) , p. 9-31 (Sessió inaugural) 
Notes. Resum en anglès i català.

El 1716 es publicà a Milà un text que fa una àmplia justificació històrica i política de la causa de Carles III d'Àustria a la Guerra de Successió d'Espanya. L'obra, de dimensions considerables (72 pàgines), va ser redactada per un eclesiàstic castellà que participà en la defensa de Barcelona durant el darrer setge i que va ser desterrat a Itàlia per les noves autoritats borbòniques.

Les Mesures tradicionals catalanes: un garbuix racional / Gaspar Feliu
Feliu i Montfort, Gaspar


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 15 (2004) , p. 9-27 : gràf. (Sessio inaugural) 
Notes. Inclou apèndixs. Resum en català i anglès.

La complexitat de les mesures tradicionals no exclou que hi hagi una racionalitat subjacent, basada en l'ús del cos humà o de la força de treball necessària o dels rendiments de la terra, en l'existència de mesures petites iguals o fàcilment reductibles i de relacions clares entre mesures amb noms diferents i pertanyents a sistemes diferents.

Noblesa absentista i retòrica a Catalunya / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 12 (2001) , p. 22-44 (Sessió inaugural) 
Notes.

Arrendaments municipals i control del mercat local a finals de l'Antic Règim: Sabadell com a exemple / Mercè Renom i Pulit
Renom i Pulit, Mercè


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 11 (2000) , p. (Sessió inaugural) 
Notes.

Taula rodona sobre els problemes del català com a llengua en la investigació històrica



En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 10 (1999) , p. 9-11 (Sessió inaugural) 

Les Etapes de l'ocupació borbònica a Catalunya (1706 - 1713) : Un debat pendent sobre el conflicte successori a Catalunya: aixecaments populars, guerra peninsular i conjuntura internacional / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 9-35 (Sessió Inaugural) 
Notes a peu de pàgina. Inclou resum bilingüe català-anglès.

L'article analitza les diverses etapes de la Guerra de Successió a Catalunya, entre 1705 i 1713. La situació voraginosa dels primers anys fou seguida per la persistent ocupació del territori per les tropes borbòniques, a partir de la batalla d'Almansa (1707). L'apartat final analitza les conseqüències per a Catalunya de l'aplicació de les clàusules del Tractat d'Utrecht (1713).

El Primer memorial de greuges del catalanisme polític: l'ambaixada de la Diputació del General i del Consell del Principat a Joan II (1460 - 1461) / Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 9-35 (Sessió Inaugural) 
Notes a peu de pàgina.

L'objectiu d'aquest treball és explicar com, en produir-se la greu crisi política causada per la detenció, per part de Joan II, del seu fill Carles de Viana, les autoritats catalanes, des de la Diputació del General i el Consell del Principat, van produir un llenguatge reivindicatiu de signe nacionalista equiparable al que, segles més tard, serviria al catalanisme polític per reivindicar, enfront del poder central, la recuperació de la identitat catalana, i mostrar com el memorial que les autoritats catalanes van presentar a Joan II és el priemr manifest del catalanisme polític de la història de Catalunya.

Els Arrendaments dels drets de bolla: un indicador vàlid per mesurar la producció i el consum de teixits? / per Montserrat Duran i Pujol
Duran i Pujol, Montserrat


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics.. Barcelona, núm. 14 (2003) , p. 9-39 : gràf. (Sessió inaugural) 
Bibliografia.